Inici » Períodes » 1898-1928 » Baixant de la Font del Gat…
1914

Baixant de la Font del Gat…

Font del Gat, amb el taulell on es despatxaven, xarops, orxata i aiguardents per "aromatitzar" l'aigua L'Esquella de la Torratxa / Biblioteca Virtual de la Prensa Histórica
1920, Plano general de Barcelona s/n / Institut Cartográfic de Catalunya

“Desde que una noia i un soldat l’immortalitzaren és aquesta font la reina de les fonts de la ciutat, i, comparat al séu renom, no és res el de la font de Canaletes, ni el de la del «Lleó», «Canari», «del Carbó», «Mogueral», «del Mico», i, per acabar d’una vegada, cap absolutament.
Tenim la mes absoluta certesa de que cap llegidor barceloní ha deixat de recrear-se amb la seva aigua, siga barrejant-la amb eixarop u orxata, siga bevent-la pura, després d’un glop d’aiguardent o de mastegar anissos; pero, com que molt bé podría succeir que algú de pagés, o de vila forana, entres en tentacions d’arribar-s’hi, després de llegir lo molt i bo que d’ella s’ha d’esplicar, començarem acompanyant-li com si ell fos la Marieta i nosaltres el soldat.” 

Seguir llegint

L’Esquella de la Torratxa al 1914, va dedicar aquest article a la més cèlebre de les fonts de Montjuïc.

A finals del segle XX “la Colla de l’Arròs”, una agrupació obrera lúdico-gastronòmica, va fer popular aquesta font. S’hi trobaven per fer l’arrosset i divertir-se.  A les zones boscoses i solitàries del voltant s’hi esmunyien les parelles joves cercant intimitat per apagar-se els fogots.

Però l’empenta definitiva se la va donar la tornada sardana “Baixant de la Font del Gat” d’Enric Morera i Viura i el lletrista Antoni Vives i Batlle, que o be van incorporar una corranda popular a la sardana, o hi ha un embolic amb la data de composició de la sardana que totes les fonts consultades situen al 1926-27. Sens cap mena de dubte, al 1914 “Baixant de la Font del Gat” ja era molt i molt popular.

Si en teniu la resposta ja sabeu, deixeu-la com a comentari que gràcies a vosaltres en treure’m l’entrellat.

Et Pot Interessar

Bar Ramón

Una fotografia no ha de tenir sempre una gran història al darrera per a formar …

Un comentari

  1. Steffi Bofill i Dunn

    Encara avui es pot apreciar l’encant d’aquest racó.Al costat trobareu un bar restaurant on pendre un refirgeri mentres cerqueu , sense gaire exit el gat, però si manteniu la recerca podeu trobar la noia i …potser un soldat!.Visca Barcelona, visc a Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *