Inici » Períodes » 1929-1935 » Bebent a la font del negrito
1930

Bebent a la font del negrito

Jeanne Chambord, esposa de G. de Reparaz a la font del negrito Gonzalo Reparaz Ruiz / Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
1920, Plano general de Barcelona s/n / Institut Cartográfic de Catalunya

Al 1915 Eduard B. Alentorn rep l’encàrrec de l’Ajuntament per realitzar tres fonts que han de decorar les cruïlles de l’Eixample, fruit d’aquesta comanda son la Font de la Tortuga, la Font de la Pagesa i la Font del Negrito també coneguda com a Font de la Palangana.

En aquell moment Eduard B. Alentorn ja tenia 60 anys i era un escultor reconegut a Barcelona, amb obres tant importants com la Venus de la cascada del Parc de la Ciutadella, les escultures del Museu Martorell de la Ciutadella, el general Margarit del monument a Colom i la monumental Santa Elena que corona el cimbori de la catedral, entre d’altres.

En el projecte presentat per Alentorn a l’Ajuntament la Font de la Tortuga de la plaça Goya (dos nens cavalcant una tortuga) portava per títol “!A gran velocidad!” I a la Font del Negrito, Alentorn la nomenava “!Imposible!” i és que en aquesta font, on Alentorn recupera el naturalisme de les seves primeres obres, hi veiem un nen amb sosté una palangana mentre una nena li renta la cara amb una esponja. El nen és el “negrito” fill adoptiu d’Alentorn i la nena també és filla de l’escultor. La font reprodueix una escena que es repetia a casa dels Alentorn, el nen demanava a sa germana que li rentés la cara ben fort a veure si a base de repetir se li emblanquia una mica, evidentment sense resultats, d’aquí el nom que Alentorn proposà per a la font, ja que l’anècdota era coneguda a la Barcelona del moment i era entenedor per a tothom.

La fotografia és del geògraf i cartògraf Gonzalo de Reparaz i la que beu a la font és la seva esposa Jeanne Chambord que el va acompanyar des de la seva França natal a Barcelona on Reparaz va fer importants estudis geogràfics. La parella es va tenir que exiliar després de la guerra civil per les seves simpaties per la República. Ja a l’exili al Perú els camins Jeanne i Gonzalo es van separar.

Et Pot Interessar

Bar Ramón

Una fotografia no ha de tenir sempre una gran història al darrera per a formar …

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *