Inici » Períodes » 1860-1897 » Café Sevillano
1884 - 1886

Café Sevillano

1891, Plano de Barcelona y sus alrededores Barcelona. Ajuntament; Serra, J.M.; Thomas & Cia / Institut Cartográfic de Catalunya
Gínjol, 3

La Buena Sombra va ser un dels locals que més nits d’espectacle va oferir a la nostra ciutat. Tenint en compte les seves encarnacions prèvies, en una de les quals es centra aquest primer article, el saló del desaparegut carrer Gínjol número 3 va viure vora les Rambles per més d’un segle. Abans de ser “La Buena Sombra” el recinte va acollir el Café Sevillano, l’Alcázar Francés i el Palais de Cristal.

En aquest article ens centrarem en el Café Sevillano. A finals del segle XIX el folklore espanyol estava de moda a Catalunya. Per altra banda Barcelona s’emmirallava en París i volia imitar-ne la seva modernitat. Això va provocar que s’obrissin els Cafès cantants o Cafès concert, importats de França cap al 1850, i que en ells s’hi poguessin escoltar cançons andaluses.

Dels setanta-quatre cafès que hi havia a Barcelona a finals del segle XIX, pels amants del flamenco els que més destacaven eren el Villa Rosa, el Café Concierto Barcelonés, el Café Concierto Sevilla, la Gran Peña, el Café Concierto Triana, el Café del Puerto, el Café de la Alegría i el que aquí tractem, el Café Sevillano.

Publicidad_La_1884_10_Octubre
Text aparegut a La Publicidad l’Octubre de 1884 referent a la reobertura del Café Sevillano
Es complicat datar la seva apertura, el que sí sabem és que després d’una temporada tancat va tornar a obrir les seves portes l’Octubre de 1884. I ho va fer per a oferir les últimes sarsueles a un escenari ampliat i decorat per Joan Francesc Chia i Alba (1851–1916), un reputat pintor i escenògraf català. El saló estava completament reformat i s’havia millorat molt la il·luminació.

Al gener de 1886 la música espanyola va deixar pas a la francesa. Els cantaores, bailaores, flamenco i sarsueles com “Los Diamantes de la Corona” de Barbieri van ser substituïdes per vodevils i operetes de gran èxit al país gal com “Les Pantins de Violette” o “Les Noces de Jeannette”, interpretades per actrius com Blanche Lamoureure i Elisa Gaudin, provinents de sales famoses com l’Eldorado de París o el Palau de Cristall de Marsella.

Aquest canvi a la programació va forçar un canvi de nom del recinte a un més ajustat a l’espectacle que oferia, passant a anomenar-se Alcázar Francés. Altres cafès de caire flamenc van seguir aquest corrent afrancesada, com el Café de la Alegría que passà anomenar-se Edén Concert al 1887.

Aquest article forma part de l’especial: La Buena Sombra (1884-1988)

Referències
La Buena Sombra a Barcelofília
La Publicidad, 12 d’Octubre 1884
La Vanguardia, 3 d’Abril 1885
Tablao Cordobés de Barcelona
Joan Francesc Chia i Alba a la Viquipèdia

Et Pot Interessar

El Monument a Pepita Teixidor

La pintora de flors Pepita Teixidor va néixer al sí d’una família burgesa de Barcelona, …

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *