Inici » Períodes » 1929-1935 » El dropo del carrer Vermell
1934

El dropo del carrer Vermell

Casa del Carrer de Vermell, en que un Jove matà la seva mare Carlos Pèrez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona
1935, Pla de la ciutat de Barcelona 1:10 000 Ajuntament de Barcelona / Institut Cartográfic de Catalunya

El fill gandul dels peixaters

Al número 18 del carrer Vermell del barri del Born hi vivia un matrimoni de peixaters, el Domènec i l’Àngela, ja ancians. El Domènec tenia una parada de peix al Born. Amb ells habitava el seu fill Josep de vint-i-cinc anys que no feia més que donar disgustos als seus pares.

Els pares, tot sovint li retreien la falta d’amor pel treball i el poc afecte amb els tractava, per acabar-ho d’adobar els demanava diners cada dia i es posava violent si no els obtenia.

No feia gaire el Josep s’havia llicenciat de l’exèrcit desprès d’anar-hi voluntari davant la disjuntiva de treballa o marxar de casa. A tornar desprès de la seva estança a la caserna estava més amable i fins i tot havia arribat a ajudar als seus pares a la parada un parell de cops, però aquesta pau va durar poc i el Josep va tornar a comportar-se, com ho havia fet sempre; com un dropo.

El tretze de desembre de 1934 va tornar a casa al vespre i la Fina, la minyona, li va servir el sopar, el Josep el va trobar escàs i va començar a escridassar a la minyona que no en tenia cap culpa i els pares van intercedir per defensar-la ja que la esbroncada era injusta, els ànim es va anar escalfant i el pare va donar una plantofada al fill. Davant la magnitud que agafava la renyina els veïns van avisar als guàrdies que se’n van endur el Josep detingut a la Comissaria de Via Laietana on a les dues de la matinada el van deixar en llibertat.

El noi va tornar a casa  i es va posar a dormir fins a quarts de nou, quan el seu pare el va despertar perquè l’acompanyés a treballar a la parada de peix. El Josep va replicar que no en tenia ganes i que si de cas, ja hi aniria més tard i es va tombar per seguir dormint. Poc després la seva mare el va despertar de nou perquè anés cap al Born per ajudar al seu pare amb la parada de peix si va negar i va seguir dormint.

A cops per sis rals

Ja era mig matí quan el Josep es va llevar i va declinar de nou anar a treballar però va demanar a sa mare sis rals per tabac. La dona li digué que els hi donarà si va una estoneta a treballar per poca estona que sigui.

El fill s’hi va negar i va començar a insultar violentament a la seva mare, la minyona, en veure el mal carés que prenia la discussió va córrer cap el Born per avisar al pare.

Llavors es van quedar sols la mare i el Josep agafant la planxa i un pal de la cuina i va començar a agredir brutalment a la seva mare.

Ella va córrer per tota la casa; però el fill la va perseguir encarnissadament, donant-li cops tant formidables al cap que la pobra dona va caure sense vida al terra del menjador amb el cap completament destrossat i cops a tot el cos.

Poc després va tornar la minyona i el pare del criminal, que trobant tancada la porta van demanar l’auxili dels guàrdies i d’un manyà. Mentre intentaven obrir la porta el Josep cridava que havia matat la seva mare però que no l’atraparien pas.

També va pujar a la casa mig veïnat mentre, i tal com podem veure a la foto, molts quedaven fora al carrer. Va ser un veí, sergent de infanteria, el que va detenir al parricida, la casa era tota plena de vidres trencats i mobles caiguts testimoniant la violència de l’atac. De nou a la comissaria de Via Laietana, molt agitat, el Josep admet el crim sense cap mostra de penediment, com la seva mare no li els diners va perdre el control, això és tot.

Els veïns ja s’ho veien venir, aquell noi gandul prim i escardalenc cada cop era més violent i els crits i cops cada cops més freqüents en aquella casa.

Si més no a la presó el Josep va poder fer el dropo tot el dia i mai més va tenir que tornar a la parada de peix al Mercat del Born.

Et Pot Interessar

Bar Ramón

Una fotografia no ha de tenir sempre una gran història al darrera per a formar …

Un comentari

  1. Jordi Cañadas clemente

    MUY INTERESANTE .FELICIDADES POR EL TRABAJO.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *