Inici » Períodes » 1860-1897 » Execució d’Isidro Mompart al Pati de Corders
1891

Execució d’Isidro Mompart al Pati de Corders

Execució pública d'Isidro Mompart Desconegut /
1891, Plano de Barcelona y sus alrededores Barcelona. Ajuntament; Serra, J.M.; Thomas & Cia / Institut Cartográfic de Catalunya

El crim d’Isidro Mompart
mompartIsidro Mompart te poc més de vint anys, és un bergant conegut a la comarca. Ja fa temps que la seva mare ni el seus germans no en volen saber res d’ell, és un delinqüent cada cop més violent.
L’últim dia de juliol de 1890, a Sant Martí de Provençals l’Isidro ha entrat a robar a una casa on ha sentit que han cobrat una herència i les nenes que estaven soles dormint a la casa s’ha despertat amb la intrusió de l’Isidro i ell els ha tallat el coll per silenciar-les per poder espanyar calaixos i regirar armaris buscant uns diners que no hi eren. Va fugit pels horts i va ser detingut poc després.

El botxí Nicomedes Méndez
nicomedesNicomedes Méndez, el botxí titular de Barcelona, i inventor del conegut com el garrot català. Ha modificat, a la part de darrera del cèrcol metàl•lic que s’estreny al coll contra el pilar de fusta del garrot vil, ha afegit un punxó que té la finalitat de rebentar el bulb raquidi i accelerar la mort, però acostuma a fallar i la mort del reu és cruel i dolorosa. Isidro Mompart va ser un dels seus últims ajusticiats.

Jubilat com a botxí, va demanar permís per muntar una barraca al Paral•lel, on s’ajusticiarien al garrot vil dos maniquins de cera per diversió familiar, el permís li va ser denegat i es va traslladar a “Can Ramon” al carrer Vilà i Vilà, on amb unes copes pel més recordava les seves actuacions al Pati dels Corders per la concurrència del local.

L’execució
execucioFa disset anys que no s’ha muntat un cadafal al Pati de Corders (Actualment Plaça de Josep Maria Folch i Torres), lloc de les execucions públiques al costat de la presó de Reina Amàlia. Aquesta execució desperta molta expectació i famílies senceres s’han desplaçat per gaudir de l’espectacle. La guàrdia de la presó es reforça mentre els escolanets vestits de vermell demanen almoina seguits per un munt de canalla enjogassada.

Les últimes hores del reu han estat descrites minuciosament a la premsa de l’època, com La Vanguardia que en fa un seguiment detallat.

El reu sanglota i manté el cap cot, al asseure’l, el botxí se’n adona que és massa baix i que el cèrcol fixat al garrot li queda molt per sobre del coll, té que plegar una manta i posar-la al seient perquè el reu quedi a l’alçada, li tapen la cara amb un mocador negre i el botxí gira el cargol que ha d’estrènyer el ferro al voltant del coll i matar a l’Isidro. L’última ranera d’aquest noi tan jove, baix i escardalenc, els seus plors, la seva desesperació, no son l’espectacle que la gent esperava, molts aparten la vista atemorits, molts d’altres ploren.

Epíleg
Els periodistes influïts per la novel•la realista de moda llavors van donar el tret de sortida a la crònica negra. Les detallades cròniques que van escriure narrant les hores en capella i l’execució pública, van donar a aquest infanticida cara i família, desfermant el primer moviment important contra la pena de mort a casa nostra.

Et Pot Interessar

Bar Ramón

Una fotografia no ha de tenir sempre una gran història al darrera per a formar …

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *