La Torre del Fang

Articles Relacionats

El Monument a Pepita Teixidor

11 gener 2017

Panorama Waterloo

2 gener 2017

Al 1112 una fastuosa comitiva va arribar a les portes de Barcelona acompanyant a Dolça de Provença que venia per casar-se amb Ramon Berenguer, Comte de Barcelona. Els provençals es van allotjar a prop de Barcelona i es va donar nom a aquell l’indret en honor seu; encara avui el coneixem com Sant Martí de provençals.

Diu la llegenda recollida per Joan Amades que Dolça de Provença, ja casada amb Ramon Berenguer III, s’allotjava a la Torre del Fang durant llargues temporades amb un jove trobador provençal. El Comte quan ho va saber va fer detenir al trobador, sense que Dolça ho sabés, el feu torturar i finalment el feu matar. I per si amb això no n’hi hagués prou, va fer servir el cor del jove dissimulat i guarnit amb d’altres viandes, Dolça es menjà el cor, davant la dissimulada satisfacció del comte, sense saber el que estava menjant. I quan aquest li confessà després el que havia fet, ella va decidir de mai més menjaria una altra cosa i va morir de gana. Però la finestra de la Torre del Fang des de on Dolça escoltava el seu trobador va seguir dempeus.

La Torre del Fang situada a tocar del Rec Comtal, era lloc privilegiat per els cultius i s’anà ampliant al llarg del segles amb diversos cossos constructius fins al segle XVIII.

Durant el Setge de Barcelona entre 1713 i 1714 les tropes borbòniques la va fer servir com un dels punts des dels quals es bombardejava Barcelona.

El Mitjans del XIX va començar a perdre terres per la construcció del ferrocarril i poc a poc deixà l’ús agrícola per convertir-se en fàbrica de materials de construcció. A la primera meitat del segle XX on abans hi havia horts s’hi amuntegaven, a l’aire lliure, les llambordes per pavimentar l’Eixample.

Amb nou-cents anys ha sobreviscut a la seva última batalla: les obres del AVE i l’Estació de la Sagrera, rescatada de l’abandó i de l’amenaça d’enderrocament per la pressió veïnal.