Inici » Períodes » 1929-1935 » La Monyos

La Monyos

La Monyos al Born Josep Maria Sagarra i Plana / Arxiu Nacional de Catalunya
1935, Pla de la ciutat de Barcelona 1:10 000 Ajuntament de Barcelona / Institut Cartográfic de Catalunya

Vol que li canti una cançó o li reciti un verset? Et deia la Lola Bonella amb la seva veueta dolça. Si li donaves una moneda l’acceptava amb un somriure i si no li en donaves marxava cantant a buscar algú altri, ventant-se nerviosament, amb els seus parracs de colors llampants, la bossa sempre agafada coquetament amb la mà dreta, les galtes pintades i el cabell esbullat i  recollit amb un monyo decorat amb passadors i flors. Diuen que va perdre l’enteniment quan un cotxe de cavalls va atropellar mortalment la seva filla i des de llavors passeja incansable la seva demència extravagant per la ciutat on tothom la coneix com “La Monyos”.

La Monyos sortia cada matí de casa seva al carrer Cadena, s’empolainava a la font, i s’encaminava cap a les Rambles on les floristes li regalaven les flors amb les que es decorava els cabells. El seu lloc predilecte era el port on esperava el mariners que desembarcaven per cantar-los les seves cançonetes estrafolàries  i recitar els seus versets amb els aires d’una nena als jocs florals de l’escola. Les Rambles de la primera meitat del Segle XX  la van veure deambular sempre amable, orgullosa de ser la Monyos sense fer cas als que se’n fotien de ella. Va passar a formar part del paisatge de Barcelona, fins el punt que es va fer popular l’expressió  “És més conegut que la Monyos” .

Poc a poc va anar sorgint el interès per la persona que s’amagava sota el personatge. La Lola però, mai no va permetre que se sabés de la seva vida i alimentà així la llegenda de la Monyos. Començà a rodar la història que de joveneta va entrar a servir a una casa bona de Barcelona, molt bona, i el fill de la casa es va encapritxar amb ella i d’aquesta relació va néixer un fill que li van prendre o va morir i ella va ser acomiadada, desesperada pel dolor va perdre el seny i des de llavors abillada de manera estrafolària, passejava la seva follia per la ciutat. Arran d’un melodrama basat en la seva vida el personatge es va humanitzar i molt eren els que la miraven amb llàstima.

Els seus últims anys va passejar sota les bombes de la guerra civil amb indiferència sense fer cas els que l’advertien de baixar al refugi, també es va para un intercanvi de trets entre milicians de la CNT i de la UGT als Fets de Maig del 1937, van decidir fer un alto el foc, per que passes ella, impertorbable, Passeig de Gràcia avall cap a les Rambles, fins i tot els que no la coneixien es van sumar a aquesta decisió impressionats pel menyspreu que mostrava la Monyos davant del perill

El 1940 amb 89 anys ja no es podia valdre i va ser ingressada a l’Hospital Marítim (Hospital del Mar) on va morir el 15 de setembre. El seu Funeral va ser multitudinari i solemne, algú el va pagar alimentant així, encara més la llegenda de la Monyos.

Et Pot Interessar

Bar Ramón

Una fotografia no ha de tenir sempre una gran història al darrera per a formar …

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *