Inici » Períodes » 1936-1955 » L’enterrament de Durruti
1936

L’enterrament de Durruti

Seguici fúnebre a l'enterrament de Bonaventura Durruti BRANGULÍ (FOTÒGRAFS) / Arxiu Nacional de Catalunya
1943, Pla de la ciutat de Barcelona 1:10 000 Servicio del Plano de la Ciudad. Fco. Vall Verdaguer, J. M Blay i Fco. Rossell / Institut Cartográfic de Catalunya

Per un dia, el 23 de novembre de 1936, la Via Laietana va ser la Via de Durruti, abans que el fèretre de Buenaventura Durruti sortís de la seu de la CNT camí al cementiri de Montjuïc, militants cenetistes van canviar el nom a totes les plaques.

Tot el recorregut des de la Via Laietana fins a Montjuïc era ple de gom a gom, en una de les manifestacions de dol més multitudinàries que ha vist mai Barcelona. La gent s’apinyava a les voreres, balcons i terrats amb pancartes i flors per honrar l’heroi de guerra en un impressionant silenci.

Buenaventura Durruti, un mecànic de León va entrar en el món sindical molt jove, de la ma del seu pare, va participar a la vaga de 1917 amb l’UGT que el va acabar expulsant. Al 1920 es trasllada a Barcelona i entra a la CNT, autor de l’atracament al Banc d’Espanya a Gijón i imputat per l’assassinat d’un financer, va fugir a Argentina on va cometre algun atracament per reunir fons pels companys de militància presos a Espanya. Va continuar el seu periple per diversos països de Llatinoamèrica i Europa fins que finalment va ser empresonat a França amb Ascaso i Jover. Una forta campanya internacional per l’amnistia va aconseguir la seva excarceració.

Al 1931 torna a Espanya, integrant-se a la FAI, molt crítica amb la segona república, participa activament en vagues, mítings i insurreccions, entrant nombroses vegades a la presó.

Al primers dies de la guerra civil participa activament a Barcelona en sufocar l’aixecament, en el que cau tirotejat el seu company de sempre Ascaso. Va formar part del Comitè de milícies antifeixistes de Catalunya, com a delegat de transports. Aquest comitè es va convertir en el poder  a Catalunya i les seves decisions eren aprovades per la Generalitat a posteriori.

Durruti fart de les baralles internes entre va decidir integrar-se al exercit republicà, formant la columna Durruti que, tot i ser-los negat el subministrament d’armes va dirigir-se a Saragossa i al novembre va arribar a Madrid.

El 19 de novembre, en plena batalla de la ciutat universitària de Madrid, va rebre un tret, traslladat a l’hotel Ritz on hi havia l’hospital de sang moriria l’endemà. L’origen de la bala que el va matar ha mai no ha quedat clar.

El seu cos embalsamat va ser traslladat a Barcelona, per ser enterrat.

Després de ser vetllat, per familiars i companys de militància al la seu dels sindicats, el cadàver de Durruti en un magnífic taüt de caoba amb guarniments de plata, cobert per la bandera de la CNT, va fer el seu últim viatge, acompanyat per les autoritats enmig de la multitud.

No va poder ser enterrat al panteó que li havien preparat a Montjuïc ja que el fèretre no hi cabia i va haver de ser enterrat en una tomba provisional.

L’enterrament de Durruti, en plena guerra, és encara avui una de les manifestacions més multitudinàries que ha vist mai Barcelona.

Val la pena llegir l’article que va dedicar LA VANGUARDIA a l’enterrament de Durruti

 

 

 

 

 

Et Pot Interessar

Bar Ramón

Una fotografia no ha de tenir sempre una gran història al darrera per a formar …

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *