Inici » Períodes » 1929-1935 » Patronat Ribas
1930

Patronat Ribas

1935, Pla de la ciutat de Barcelona 1:10 000 Ajuntament de Barcelona / Institut Cartográfic de Catalunya

El primer d’Abril de 1930 s’inaugurava el Patronat Ribas, un orfenat construït per l’arquitecte Enric Saigner als terrenys de la Masia de Can Basora, gràcies al legat de Lluís Ribas i Regordosa, mort al 1911 que va destinar el seu patrimoni a beneficència.

L’orfenat amb unes magnífiques instal·lacions, era capaç d’acollir 800 alumnes però mai en va tenir més de 200, el curs 1972-1973 va ser l’últim i els pocs alumnes que hi quedaven van ser traslladats a altres institucions de Patronat Ribas i l’edifici va sortir a subhasta per 170 milions de pessetes.

Els veïns, les associacions de barri i els antics alumnes es van mobilitzar per evitar-ne l’enderrocament i que l’edifici fos destinat a usos educatius. Finalment l’edifici i una petita part del terrenys van ser adquirits per l’Ajuntament al 1972 per convertir-lo en un institut. Actualment és la seu del IES Vall d’Hebron.

La masia de Can Basora va ser enderrocada cap els anys 80.

 

Et Pot Interessar

El Monument a Pepita Teixidor

La pintora de flors Pepita Teixidor va néixer al sí d’una família burgesa de Barcelona, …

4 Comentaris

  1. quirze planet rovira

    Crec que soc el primer alumne que baix entrar al orfelinat que tenia pares, ara aviat fare 65 anys

  2. Espero que no fos un dels orfelinats com els del reportatge de TV3 i que us tractessin bé i aprenguéssiu. Jo hi vaig estudiar quan ja era l’institut Carles Riba, del 1988 al 1992. M’hi vaig trobar molt bé i vaig rebre una formació excel.lent.

  3. En la masia (la casa que se vé en la foto) vivieron mis padres, mi abuela y mis tios. Mi padre era el pagés de la finca y mi hermano mayor nació alli.
    Rosa

  4. Tot i que era un orfenat només per nens la meva mare hi va estar uns dies. Va arribar amb un comboi de nens de la guerra procedent d’Àustria que poc després serien acollits per famílies catalanes. Tots aquests nens s’hi van estar com a molt unes setmanes, i, pel record que en té la meva mare que aleshores era molt menuda, van ser ben tractats.
    Un document molt interessant sobre aquest orfenat, que relata una experiència molt diferent, és el llibre de Joan Campmany “Sols”, que narra els seus anys d’estada, de vegades molt durs, al Patronat Ribas. Val molt la pena.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *