Inici » Períodes » 1562-1714 » Setge de Barcelona de 1714
1714

Setge de Barcelona de 1714

Setge de Barcelona del 1714 Jacques Rigaud ; Parr, Nathaniel ; Bowles, Joh / Institut Cartogràfic de Catalunya
1714, Plan of the city of Barcelona / for Mr. Tindal's Continuation of Mr. Rapin's History of England ; I. Basire sculp. Tindal, Nicholas; Rapin, Paul de; Basires, Isaac / Institut Cartográfic de Catalunya

Aquesta sèrie de gravats del francès Jacques Rigaud, testimoni directe del setge i que anava amb les tropes franceses. Col·locà el seu observatori en el lloc on s’ha dit que hi havia els campaments de soldats de França, per la banda de Sant Martí de Provençals. Aquesta ubicació va fer possible que dibuixés l’ entrada a Barcelona pel Portal Nou.

A través de les sis seqüències es veu com s’apropen les tropes fins devant mateix de la muralla. El segon gravat mostra el tràfec de la vida al campament francès, incloent-hi la sortida de les tropes a combat. Al seu torn, el quart mostra l’assalt al baluard de Santa Clara que Berwick va ordenar entre el dies 11 i 14 d’Agost de 1714. La torre de Sant Joan, des de la qual els defensors de Barcelona obren foc va ser clau en la victòria catalana. Aquesta torre va ser un dels objectius de l’artilleria borbònica que va bombardejar-la fins a que no en va quedar res.

Al penúltim gravat de la sèrie, les tropes borbòniques superen els baluards i muralles i entren a la ciutat, on el combat serà cos a cos.

Et Pot Interessar

Bar Ramón

Una fotografia no ha de tenir sempre una gran història al darrera per a formar …

5 Comentaris

  1. Jacint Rigau, de Perpinyà. Hyacinthe Rigaud, tal com era conegut a la cort del rei de França.

  2. L’aclariment no és correcte perquè són dos artistes diferents. El Jacint Rigau de Perpinyà és el pintor Hyacinthe Rigaud, pintor de la cort. Aquest Hyacinthe Rigaud es diu igual i vui a la mateixa època, però es tracta d’un pintor de batalles, el que avui coneixeríem com un reporter de guerra.

  3. No se sap si en Rigaud mai va estar a Barcelona.
    Els gravats no van fer-se fins 20 o 30 anys més tard del setge, com a material d’educació militar per un jovenet francès, basant-se en explicacions fetes per alguns dels militars francesos que van ser allà al 1713-14.
    A la sèrie s’hi troben sovint aproximacions del que seria la realitat, idealitzacions, canvis (la torre de Sant Joan a vegades és rodona, a vegades és cuadrada), …

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *