Inici » Temes Publicacions: Barri Gòtic

Temes Publicacions: Barri Gòtic

La font Wallace i el nen enfilat

El filantrop i col·leccionista d’art anglès Charles Wallace resident a París impressionat per la sequera creada durant la guerra Franco-Prusiana del 1870 va encarregar a l’escultor francès Charles Auguste Lebourg una font que simbolitzés la pau entre els pobles i en va fer centenars que nomenades per tothom Fonts Wallace va repartir al 1872 pels carrers de carrers de París …

Llegir Més »

33037 la Grossa de Nadal

El 1944, a Barcelona l’administració de loteria  número 29 situada a la Via Laietana, situada davant de Foment del Treball va repartir la major part dels 45 milions de pessetes de la Grossa de Nadal als veïns de Ciutat Vella, molt castigats per la guerra civil i els bombardejos al Port. Tot Barcelona seguia el sorteig congregada a les Rambles i …

Llegir Més »

Flors per Sant Jordi

Des de el Segle XV el dia de Sant Jordi les noies que acudien a la missa commemorativa a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat eren obsequiades amb una flor a la sortida. Aquí va començar la tradició de regalar flors per Sant Jordi que amb el temps va acabar sent una sola flor la regalada: …

Llegir Més »

Setmana Santa a Canaletes

S’ha anat perdent, però en altres temps era costum el Divendres Sant anar a visitar sagraris, concretament els de set temples, com a senyal de penitència. Era sobretot l’ocasió per anar a les Rambles a lluir la millor mantellina i les noies, en petits grups, devocionari en mà, hi passejaven amb un aire més festiu que penitent.

Llegir Més »

La patrona en processó

Seguint el costum es treu la patrona de la ciutat en processó per demanar que intercedeixi pels barcelonins en plena epidèmia. Davant de la inacció del consistori, l’ambigüitat dels estaments mèdics Barcelona l’arribada d’un nou Bisbe que promet “donar la vida pels malats” fa que part de la població s’aboqui a la processó en l’esperança de l’actuació de l’Església.

Llegir Més »

L’epidèmia del tifus

A Barcelona a la tardor de 1914 el degoteig de casos de tifus creix exponencialment. Al setembre son els metges de Sant Andreu el que donen la veu d’alarma, la mortalitat per tifus està molt per sobre dels nivells “normals” a Barcelona, on el tifus es considerava endèmic. Tot i la veu d’alarma donada pels metges cap organisme oficial vol …

Llegir Més »

Portal de l’Àngel amb tramvia gent i cotxes

La muralla del segle XIII, iniciada per Pere el Gran i acabada per Jaume I va ser el símbol d’una ciutat rica  i tota una garantia de poder a la corona, i d’ostentació a la incipient burgesia financera i comercial. Des de el Segle X a fora de la muralla romana s’havia anat creant un burg que anava des de …

Llegir Més »

Sant Jordi a les Rambles

Fa vuitanta anys Les Rambles ja acollien la Festa del LLibre per Sant Jordi, les principals llibreries i editorials hi muntaven paradeta i fins i tot feien un descompte del 10% sobre el preu habitual, com passa avui. Les roses però, van trigar uns anys a sumar-s’hi. Quedaven recloses, juntament amb altres flors, al Palau de la Generalitat on les …

Llegir Més »

Carros al Mercat de la Boqueria

Carros de descàrrega al mercat de Sant Josep - Boqueria

Aquesta fotografia mostra el tràfec de carros de mercaderies descarregant al mercat de Sant Josep, conegut popularment com La Boqueria.

Llegir Més »

Palais de Cristal

El Palais de Cristal va revifar de les cendres de l'incendi que el destruí per complert al 1893. Gairebé deu anys més tard, al 1904, el recinte del carrer Gínjol tornava a obrir les portes per oferir espectacles de varietats fins al 1907 en que la Sociedad La Buena Sombra el va adquirir.

Llegir Més »

La Grossa de Nadal a Can Valdés

Can Valdés, l’administració de loteria de la Rambla de les Flors va obrir al 1905 i avui segueix al mateix lloc gestionada per la tercera generació de la família Valdés. No cal dir que abans era molt més bonica. Al 1929 van vendre el segon premi de la grossa de Nadal.

Llegir Més »

Palacio de Cristal

Barcelona estava de ple en l'Exposició Universal, i tothom en volia treure partit. Els cafès concert no es volien quedar enrere i feien el possible per atreure el públic local però també el forà. A tal efecte l'abans anomenat Alcázar Francés, volia donar una visió encara més internacional i el seu propietari Juan Mató va optar per tornar a canviar el nom del recinte del carrer Gínjol 3 i anomenar-lo Palais de Cristal (o Palacio de Cristal), copiat d'altres palaus de cristall que ja existien a Londres i Marsella.

Llegir Més »

Alcázar Francés

L'Alcázar Francés fou la constatació del canvi d'orientació que havia començat el Café Sevillano. Les Sarsueles van cedir protagonisme davant les chansonettes i el corrent d'afrancesament que envaïa l'oci barcelonès.

Llegir Més »

Café Sevillano

Publicidad_La_1884_10_Octubre

La Buena Sombra va ser un dels locals que més nits d'espectacle va oferir a la nostra ciutat. Tenint en compte les seves encarnacions prèvies, en una de les quals es centra aquest primer post, el saló del desaparegut carrer Gínjol número 3 va viure vora les Rambles per més d'un segle. Abans de ser "La Buena Sombra" el recinte va acollir el Café Sevillano, l'Alcázar Francés i el Palais de Cristal.

Llegir Més »

Professores de relacions mundanes

Hi han maneres i maneres de suggerir un negoci de prostitució sense dir les paraules prohibides. Qui més qui menys feia giragonses per adornar una activitat que tret d'alguna excepció puntual poc tenia de romàntica. Les meretrius eren models, pensionistes, nenes xamoses, ocelletes, treballadores d'acadèmia de tall... però l'anunci que aquí tractem s'endú el premi a l'originalitat, en presentar-les com "profesoras de relaciones mundanas".

Llegir Més »