L’històric Colmado Quilez, de la cantonada del carrer Aragó amb Rambla Catalunya, tanca les seves portes després de més de 50 anys al servei de la ciutat per no poder assolir l’augment del 700 % en el preu del lloguer. Més informació a LA VANGUARDIA

L’Asil Durán de Barcelona era hereu de les primeres Cases de reforma que l’Ajuntament va crear al començament del segle XIX. Una donació de l’empresari mecenes Toribio Durán, va possibilitar la construcció del centre del carrer Tusset i la seva inauguració al 1890, com a Escola de reforma per a joves rebels, depravats i delinqüents. Aquest Asil-Reformatori té capacitat per …

Recorregut per cent anys de la història de Barcelona a través de l' administració de loteria més emblemàtic de la seva Rambla: Valdés.

L’estació de metro de Lesseps va entrar en servei el 30 de desembre de1924 com a final de trajecte del primer tram del Gran Metro de Barcelona. En aquell moment l’estació de Lesseps era l’única que tenia ascensor, amb capacitat per a trenta persones, allotjat en un “templet” situat al final del carrer Gran de Gràcia El 15 de maig …

Aquesta fotografia mostra el tràfec de carros de mercaderies descarregant al mercat de Sant Josep, conegut popularment com La Boqueria.

El Palais de Cristal va revifar de les cendres de l'incendi que el destruí per complert al 1893. Gairebé deu anys més tard, al 1904, el recinte del carrer Gínjol tornava a obrir les portes per oferir espectacles de varietats fins al 1907 en que la Sociedad La Buena Sombra el va adquirir.

Can Valdés, l’administració de loteria de la Rambla de les Flors va obrir al 1905 i avui segueix al mateix lloc gestionada per la tercera generació de la família Valdés. No cal dir que abans era molt més bonica. Al 1929 van vendre el segon premi de la grossa de Nadal.

Una manada de gall dindis acabats d’arribar a Barcelona, per ser venuts a les Fires de Nadal. El gall dindi va ser durant la primera meitat del segle XX el plat nadalenc per excel·lència. Des del  aproximadament 1900 la fira d’aviram nadalenca era a la Rambla Catalunya.

Parada al carrer Pelai de productes nadalencs, a l’any 1935. Ja hi podem trobar cava (que llavors encara anomenàvem xampany) i les típiques paneres. També s’hi venen guarniments nadalencs, entre ells un arbre de Nadal, una tradició que es va encetar a casa nostra al primer quart del segle XX.

Barcelona, ciutat de teatres pretén ser un volum de referència sobre els teatres que han existit a la ciutat i que, en molts casos, hi perduren encara: la història i les anècdotes més notables dels seus escenaris, els muntatges més significatius que s’hi han fet, com també els homes i dones que els han gestionat.

Panoràmica del Port des de el Morrot on es pot veure la una prolongació de l’escullera iniciada el 1857. Al 1869 quedà constituïda la Junta d’Obres del port, que tot i que sofrí diverses modificacions depenent del poder polític del moment entre el 1870 i 1926 va realitzar les obres que van donar la fesomia actual al port, que ja …

Xavier Theros ha dedicat anys a resseguir aquesta teranyina gegant que és Barcelona. Ara, ens ofereix el millor retrat humà de la ciutat, del patrimoni intangible que són les vivències i les relacions socials. Una guia escrita sobretot a partir d'allò que no és de públic coneixement; la crònica d'una ciutat que comparteix els seus secrets en veu baixa.

L'Alcázar Francés fou la constatació del canvi d'orientació que havia començat el Café Sevillano. Les Sarsueles van cedir protagonisme davant les chansonettes i el corrent d'afrancesament que envaïa l'oci barcelonès.

La Buena Sombra va ser un dels locals que més nits d'espectacle va oferir a la nostra ciutat. Tenint en compte les seves encarnacions prèvies, en una de les quals es centra aquest primer post, el saló del desaparegut carrer Gínjol número 3 va viure vora les Rambles per més d'un segle. Abans de ser "La Buena Sombra" el recinte va acollir el Café Sevillano, l'Alcázar Francés i el Palais de Cristal.