Aquesta foto mostra una parada de melons i síndries a un extrem del mercat del Born, el més proper al Castell dels Tres Dragons, que allotjà el Museu de Zoologia des de l'any 1920 fins a ser traslladat a la seva ubicació actual, el Museu Blau.

Fins el dia d’avui, ens ha arribat el rumor que tot i el que sempre s’ha dit de Carlos Gardel, al que mai no es va veure acompanyat d’una dona, una barcelonina Isabel Llorach, aristòcrata molt popular a la Barcelona de començaments del segle XX, se’l va endur al llit quan aquest va actuar a la seva festa d’aniversari. Aquesta …

L’Hospital de Sant Joan de Déu va ser fundat al 1867 pel sacerdot italià Benito Menni, al carrer Muntaner cantonada amb Roselló. Pocs anys després, va ser traslladat al barri de les Corts al 1881 on va romandre fins al 1973 quan les instal·lacions, malgrat les reformes dels anys 20, es van quedar definitivament petites i l’hospital es va traslladar …

Sapigut el camí de la Font del Gat, el camí que, iniciant-se al cap-de-munt dels carrers del Roser i d’en Salvà, passa arran del Parc de Laribal, no és possible que us erreu; un gran pebrer bort, amb sas branques caigudes i amb sa forta aroma us servirà de senyal per a quan tingue que deixar-lo. Si el pebrer no …

Les parades d’ocells van ocupar durant més d’un segle i mig la Rambla dels Estudis, on la canalla s’embadalia amb aquest petit zoo d’animalons domèstics, parat al bell mig de la ciutat. Des de el 1855 els ocellaires van ocupar el tram central de les Rambles, que tot i anomenar-se la Rambla del Estudis, era conegut per tothom com la …

Botiga instaurada al centre de Barcelona de del 1893, era especialista en venda de material quirúrgic i ortopèdic. Regentada per Vicenç Tort i Munteis, metge de l' Hospital de Sant Pau i fill del doctor Vicenç Tort i Matamala, en ella hi podies trobar aparells ortopèdics, instruments de cirurgia, gomes, apòsits, mobiliari clínic, faixes o braguers.

La mobilització dels reservistes, per embarcar-los a la Guerra de Melilla amb grans baixes i la llei de reclutament que permetia no anar-hi, si pagaves 6000 rals, cosa que només podien fer els rics, va desencadenar la vaga del 26 de juliol de 1909 que en els dos dies següents va derivar en la crema de convents, i una revolta …

Mitjançant una selecció de 250 imatges procedents de l'extens fons fotogràfic de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, el present llibre aborda la història de Nou Barris des dels seus orígens fins al seu reconeixement oficial com a districte de Barcelona. El passat rural, les primeres urbanitzacions, la Segona República i la Guerra Civil, els anys de la postguerra, el creixement urbà i de població durant el desarrollisme, l'encunyació del terme «9 Barris» i les llargues lluites veïnals són els grans episodis que vertebren aquesta publicació.

Amb l’obertura del baixador de tren del carrer Aragó, el Passeig de Gràcia es va convertir amb la nova zona residencial per a la burgesia de la ciutat i s’hi van començar a construir edificis residencials al gust de l’època: el modernisme. El passeig va ser remodelat per convertir-se en la via comercial i residencial de la classe acomodada. Destaquen …

Postal pertanyent a la col·lecció dedicada a les conseqüències de la Setmana Tràgica del juliol de 1909, on es va cremar l’església i el convent adjacent dels Escolapis.

l'urinari de la rambla de les flors que va patir quatre atentats entre 1904 i 1908

Cases del carrer de Sant Pau, bombardejades per les tropes des del Paral·lel per a desallotjar als sediciosos com a repressió per l’aixecament popular contra la lleva de soldats per la guerra del RIF a la Setmana Tràgica de 1909. Aquest article forma part de l’especial: LA SETMANA TRÀGICA

El cementiri Père-Lachaise, a París, és una de les principals atraccions de la ciutat pels literats i melòmans. A Barcelona, però, els cementiris estan considerats únicament com a llocs de repòs, respecte i oració. Però qui no ha xafardejat mai els noms dels panteons més espectaculars del cementiri, o el nom d’aquell home que apareix a la foto darrera el …

Originalment anomenat Cinema Walkyria va ser un dels primers cinemes de Barcelona. Inaugurat al 1911 pertanyia a l’empresari Francesc Xicota com molts altres cinemes de la nostra ciutat. Al 1940 va haver de canviar el nom, per adequar-se a la normativa franquista i va passar a anomenar-se “Cine Rondas” al 1967 va tancar portes definitivament per convertir-se en teatre.

L’antic Monastir benedictí de Sant Pere de les Puel·les ja havia passat moltes vicissituds durant el segle XIX les monges exclaustrades i les instal·lacions utilitzades com a presó, el claustre desballestat i l’església demolida parcialment. Als inicis del Segle XX durant la Setmana Tràgica va ser incendiat va patir greus desperfectes estructurals, a l’actualitat només es conserva part de l’església …