Inici » Períodes » 1860-1897 » Llotja de Barcelona
1870

Llotja de Barcelona

La Llotja del 1802 a mitjans del SXX va ser ocupada per l’Escola de Belles Arts J.Laurent / Biblioteca Digital Hispánica
1891, Plano de Barcelona y sus alrededores Barcelona. Ajuntament; Serra, J.M.; Thomas & Cia / Institut Cartográfic de Catalunya

L’origen de la Llotja es remunta al segle XIV quan es va fer una porxada al costat de la platja per acollir la creixent activitat comercial de la Barcelona medieval. Sota el regnat de Pere el Cerimoniós es va construir la Sala de contractacions, d’estil gòtic. Més tard s’hi va afegir una capella i un pis per allotjar el Consolat del Mar.

Al 1714 la van convertir en caserna. A finals del XVIII l’edifici ser recuperat per la ciutat iniciant una reforma que va finalitzar al 1802 d’aquesta reforma és l’actual façana Neoclàssica. Fins a mitjans del segle XX la Llotja va ser l’Escola de Belles Arts i el Cercle Artístic de Sant Jordi. Posteriorment la seu de la Borsa i a l’actualitat és la seu de la Cambra de Comerç de Barcelona tot i que a l’últim pis encara hi roman el Cercle Artístic  amb una important col•lecció d’art dels Segles XVII i XIX.

Tot i els diferents usos sempre a aquest edifici sempre l’hem conegut com “La Llotja”.

Et Pot Interessar

Bar Ramón

Una fotografia no ha de tenir sempre una gran història al darrera per a formar …

2 Comentaris

  1. Jordi Ribas Duran

    A Llotja com dèiem fa quaranta anys, vaig passar moltes hores i cosa curiosa els tractes que s’havien de fer dintre de l’edifici, durant molts anys es feren a la plaça Palau, enfront mateix de la façana de Llotja. Arribada les dotze, la gent començava a desfilar cap dintre de l’edifici i s’omplia de gom a gom. Es curiosa la mania de fer tractes al carrer, podent fer-ho a dintre com hauria sigut el correcte. Com que l’estructura interior estava pensada per la Bolsa, hi havia uns entarimats al bell mig de l’edifici i jo em posava a dalt d’aquells entarimats, des d’ont es veia tot el personal de dintre la sala i d’aquesta manera trobava la persona que buscava. Records de fa molts anys, però que perduren per la seva importància, ja que per allà passaven molts milions de pessetes i es forjava gran part del comerç de Catalunya.

  2. Vaig viure els últims anys de la borsa de valors els crits, el del 87 dels vermuts de les 12.30 i cuan anave be cap al set portes quins records…

Respon a Josep Vinyals Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà